Missió Seguici neix sense cap mena d'aspiració. Literalment. És la típica idea que comença com una ximpleria per passar l'estona, amb quatre fulls i dos dibuixos mal fets.

Però vet aquí que, després de passar per moltes mans i moltes rialles, acaba a les d’un mestre que ens demana, quasi de genolls, que fem una prova per a una escola.

Nosaltres, sense recursos (i amb menys seny que il·lusió), comencem a trucar a portes: empreses, entitats... amb la idea de regalar el projecte. Literalment! No volem calés, volem que algú ho faci, perquè nosaltres no podem.

Ens asseiem amb ells, els expliquem la pel·lícula, traiem el mòbil, ensenyem fotos cutres dels primers dissenys, els fulls amb què jugàvem, i 3 o 4 idees de com podria ser "el joc".

Les converses són fantàstiques... i desastroses alhora. Tothom s'emociona, riu, juga, ho veu clar... però aleshores arriben les barreres legals i la burocràcia.

Tot i això, passa una cosa màgica: tothom que ho veu sent que allò val la pena. Hi ha projectes que et cauen a les mans i penses “no sé com, però això ho hem de tirar endavant”.

Així que tots aquests que no poden acceptar el nostre regal comencen a proposar alternatives:

“mira, feu vosaltres, nosaltres us en comprem un per a cada escola”,

“vosaltres feu, nosaltres us donem suport”...

I amb tot això, hem arribat on estem ara: amb més de 150 jocs aparaulats només amb empreses i entitats. Amb el suport de molts negocis i particulars que ens han permès, avui dia, tenir els recursos per poder fer el joc: empresa constituïda, proveïdors, capacitat de fer tests, temes legals...

Tot per fer un joc digne de la nostra ciutat.